El Rèquiem de Mozart ha estat sempre voltat d’una llegenda que el fa més atractiu i misteriós. Sembla ser que el compositor estava al llit, malalt, i va demanar a un dels seus alumnes que acabés l’obra perquè ja no s’hi veia en cor. Mozart no va sentir mai aquest final, però el dia del seu funeral l’orquestra i els cors van interpretar una part del seu Rèquiem, que seria una de les obres més representades i transcendentals de la història de la música.
Vora dos cents anys més tard, un altre compositor, en aquest cas gal·lès, Karl Jenkins, estrenava un altre Rèquiem completament diferent. Jenkins, que ha estat saxofonista en una banda de jazz i ha compost diverses partitures per campanyes publicitàries, entrellaça poemes Haiku amb el text tradicional d’un rèquiem. De tot plegat en surt una música eminentment contemporània amb arrels minimalistes, del pop i del jazz.
Aquest dos Rèquiems que aparentment no cassen es van interpretar lligats a la basílica de Santa Maria del Mar, dins del Festival Mil·lenium. L’Orquestra Filharmonia Ibèrica, sota la direcció artística del mestre Melani Mestre, van ser els encarregats d’oferir-nos el concert: tot un repte musical. La Coral Càrmina, amb la seva reputada trajectòria de vora 50 anys, va ser el cor base que acompanyava els cantants solistes.
El concert entrellaçava les partitures de Mozart i Jenkins i visualment es reforçava el canvi en dues il·luminacions diferents. Una altra manera d’escolar un Rèquiem.
DOS RÈQUIEMS EN UN
